Neusnidó a Malanyeu

A la part central de la Paret del Devessó trobem aquesta  via, que reuneix els ingredients necessaris per gaudir d’una escalada prou interessant: verticalitat, continuïtat, grau moderat  i bona roca en general. Conta amb passatges força bonics i també amb algun tram un pèl il·lògic, fet que no li resta però, encant a la via.

Aproximació:

Un cop arribem a Malanyeu aparquem el vehicle al costat d’un camp de futbol. Seguim a peu per una carretera que es dirigeix cap a l’església i continuem fins que arribem a un mas. Just abans surt un corriol que s’endinsa al bosc; el seguim. Creuem una riera i un filat elèctric. Seguim fins al peu de la paret. La via es situa a la perpendicular de l’extrem esquerra d’una característica ‘V’ vegetal que hi ha a la part superior de la paret.

L1(6a+)

Identificarem el peu de via perquè hi trobarem una ‘N’ picada a la roca. Comencem a escalar pujant a un pedestal fàcil que ens mena cap a un tram vertical. Ara es tracta d’escalar una secció prou tècnica on trobarem forats (justos però molt bons) i on  serà necessari una bona col·locació. Anem a l’esquerra per de seguida tornar a la dreta. En aquest punt es troba el pas clau, on haurem d’atènyer una presa que hi ha just per sota un pont de roca que ens permetrà xapar aquest. Un cop superat aquest punt l’escalada es torna més amable, i malgrat algun pas d’adherència, trobarem els típics forats d’aquesta paret. La reunió la fem sobre una gran savina (dos claus). 35 metres.

L2(V)

Iniciem la tirada en diagonal a l’esquerra, anirem trobant algun clau i pont de roca. Seguim ara a la dreta fins trobar una fissura ampla que haurem de superar amb passos al inici no gaire evidents. Més amunt tenim un altre petit tram de placa per tornar a atènyer la fissura, ara més franca, que ens porta fins la reunió, penjada i poc còmoda (dos parabolts amb anella). 25 metres.

L3(V+/Ao)

Seguim un parell de metres per la fissura fins que puguem xapar i sortir a la placa; el pas es força estrany, però s’entén donat que la via en teoria no fa la segona reunió i sortim d’aquesta una mica a la dreta de la línia original. Seguim ara un bon tram escalant per una placa vertical amb bones preses, que ens faran gaudir d’allò més. A la part final de la placa hi ha el pas clau de la tirada, la lògica ens fa escalar aprofitant una bona fissura que hi ha a la banda esquerra, però les dues darreres assegurances queden molt a la dreta i el xapatge es fa difícil, sobretot passar la corda. Pel segon també és un tram poc agraït donat que la corda el farà anar cap a la dreta. Un cop xapat el darrer parabolt anem a l’esquerra a buscar una savina (trencat) per tornar un pel a la dreta fins la reunió (dos parabolts amb anella). 35 metres.

L4(V+)

Aquest darrer llarg és una mica rebuscat, però paga la pena fer-ho per arribar a la part superior de la paret. Sortim per terreny fàcil i un xic trencat fins que trobem una xemeneia ampla que puja en diagonal. Tot i que els parabolts que protegeixen la secció són a la placa de l’esquerra, escalarem per la xemeneia fent tècnica de diedre. Seguim després cap a l’esquerra fins un sistema de fissures que puja una mica en diagonal a la dreta (pont de roca) Seguim aprofitant les fissures fins arribar a una llastra, que fent bavaresa, ens permet xapar l’expansió que protegeix el pas. Evitem el sostre ajudant-nos d’un savinot. Queden uns pocs metres d’escalada fàcil fins la reunió (3 parabolts amb anella) 40 metres.

Descens:

3 ràpels, un fins la R-3, un altre fins la R-1 (o bé la reunió de la via dels costat que queda a la mateixa alçada i un parell de metres més a la dreta) i un darrer ràpel fins al terra.

El que més m’ha agradat:

• Verticalitat i continuïtat durant tota la via.
• Bona roca en general.
• El primer llarg, variat i divertit, el millor de la via.

El que no m’ha agradat tant:

• La col·locació de les darreres assegurances del tercer llarg.
• La darrera tirada, tot i tenir algun tram bonic, és un xic rebuscada.. És el preu que s’ha de pagar per arribar fins a dalt.